El Congrés Internacional d’Arxius: ICA Barcelona 2025 està estructurat al voltant de cinc subtemes interconnectats que reflecteixen els reptes i oportunitats als quals s’enfronta la professió a dia d’avui. Els subtemes han de servi com a marc de referència per explorar el tema del congrés “Coneixent passats, creant futurs.” Cada subtema inclou un seguit de temes clau que responen a la qüestió sobre la funció dels arxius en un món en constant evolució, des de la preservació d’identitats i drets humans a la transformació digital i el futur de la professió.
Per navegar les incerteses del futur, la humanitat no ha d’oblidar el seu passat. En aquest context, els arxius són instruments essencials de la societat, que s’expressa a través de canals de comunicació tradicionals i d’altres que estan en constant evolució. Entre elles s’inclouen les xarxes socials i els nous moviments socials que, en molts casos, generen documentació instantània i efímera.
En el context d’un món globalitzat i interconnectat, és important familiaritzar-nos amb les realitats de les moltes identitats que configuren el nostre temps, i que estan minoritzades per conflictes polítics o tenen dificultats per expressar-se i viure en total llibertat (per exemple, persones LGTBIQ+ o comunitats indígenes). Més enllà de la identitat individual, la identitat col·lectiva, les identitats nacionals i estatals creen un escenari que els arxius han de considerar des de totes les perspectives. L’arxiu social és un avenç clau, creant arxius que transcendeixen la cultura institucional oficial i busquen interconnectar-se amb la societat.
A tot el món hi ha episodis de desplaçaments forçats, persones desplaçades i moviments emergents. Aquesta situació fa que sigui importat preservar la seva memòria i la dels espais d’acollida. Aquestes memòries són fràgils i en perill d’extinció, i des dels arxius hem de respondre per preservar-les com a testimoni de l’activitat humana (persones desplaçades), l’activitat social (organitzacions de suport a les persones desplaçades: humanitàries, mèdiques, etc.) i l’activitat oficial (impulsada per Estats i organitzacions globals: Nacions Unides, Unió Europea, etc.).
Els arxius també són essencials per a salvaguardar la memòria dels països ocupats o de les comunitats afectades. Els organismes internacionals que defensen els drets humans promouen diferents línies de suport a aquests col·lectius, i la salvaguarda del patrimoni documental és essencial per garantir la preservació de la memòria i la identitat de les nacions o societats que han estat objecte de conflicte, usurpació, etc.
Els arxius garanteixen els drets personals i col·lectius facilitant l’accés a la nostra memòria a través de la gestió del patrimoni. La gestió documental garanteix un millor accés als documents, una major transparència i un bon govern de les administracions públiques. Pel que fa als drets col·lectius, els arxius promouen la responsabilitat social corporativa a través de la col·laboració entre arxius i societat.
Dins de la societat digital, els arxius estan digitalitzant el passat, el present i el futur. Com a resultat, tant els projectes d’humanitats digitals com d’intel·ligència artificial se centren en documents de totes les èpoques. No obstant això, aquestes estratègies difereixen significativament dels models tradicionals de transferència de coneixement, sovint implicant la construcció directa del coneixement a partir de la informació. Aquest accés universal als documents, a les dades i a la informació canvia significativament el paper dels professionals.
La formació dels professionals de l’arxiu és crucial per donar forma al futur de la professió. Amb els nous reptes i desenvolupaments socials en aquest àmbit, és el moment de debatre en profunditat les funcions dels professionals, la seva experiència, les seves competències professionals i les àrees d’especialització. Cal valorar l’estat de la professió i avaluar noves realitats i experiències per determinar els riscos i oportunitats professionals als quals s’enfronten els arxivers i els gestors documentals.